Concurs – Relat 8: “Viatge de 7 mesos per Sud-Amèrica.“

Tenir fills no és un impediment per fer el que més ens agrada: viatjar!

Des que van néixer les nostres filles, les aventures s’han convertit en diversió, esclats de rialles i una bona manera d’educar, inculcar valors, aprenentatges i fortalesa amb naturalitat .

Aquest any el nostre objectiu ha estat Sud-Amèrica. Hi hem anat a descobrir els racons més salvatges de Xile, Argentina, Bolívia, Perú i Equador.

Dues bicis, un carro i deu alforges ha estat el nostre modus vivendi durant set mesos.

 

Al gener del 2014 vam començar a pedalar per la Patagònia xilena, enmig d’una multitud de pingüins. Vam coincidir amb un estiu molt fred i plujós, que ens va dificultar la marxa però no els ànims, ni l’energia.

A finals d’estiu ja érem al nord d’Argentina travessant la quebrada d’Humahuaca, un zona muntanyosa amb la terra de mil colors, força més turístic que la Carretera Austral.

 

Vam entrar a Bolívia amb l’estació seca, per no trobar les nits tan fredes i poder travessar el salar d’Uyuni –el més gran del món- en bones condicions.

 

Resseguint el Titicaca -el llac navegable més alt del món- vam entrar a Perú, i allà vam enfilar-nos al punt més alt de tot el viatge: el pas de Punta Unión a 4.750m.

 

Hem passat fred, calor, sed, fàstic, por, eufòria, alegria, incomoditats… moments bons i dolents. Viatjar així, no sempre és sinònim de relaxació. Suposa molts cops un esforç important. Cansament, improvisació, imprevistos, inclemències del temps, canvi d’alimentació, manca d’higiene i de confort, trànsit indesitjable…

Però res és comparable a la sensació de llibertat que et dona el contacte amb la natura, moure’t en un medi, intercanvi de cultures, gaudint en família sense les obligacions quotidianes. L’Ares (6 anys) i la Maiana (3 anys) no s’han queixat en cap moment davant d’una adversitat. Les criatures tenen una capacitat d’adaptació increïble, fins i tot més que molts adults.

 

Allà hem descobert que els aus migratòries poden volar durant 72 hores sense parar, a una velocitat de 80 km/h i fins a 8.000m d’alçada, cobrint distàncies de fins a 32.000km! (més autonomia que un Airbus A-330)

Que els pingüins s’aparellen per a tota la vida i busquen els nius que van ocupar en anys anteriors.

Que a la Patagònia el vent bufa les 24h del dia, amb ràfegues de 80km/h que ens obliguen a arrossegar la bici per a no caure.

Que arrecerar la tenda darrera un calafate no serveix de res, però en canvi dels seus fruits se’n treu un suc boníssim.

Que el riu Futalefú està considerat un dels cinc millors per als amants del kayac d’aigües braves.

Que les muntanyes poden tenir més de 14 colors.

Que el còndor (pot viure fins als 85 anys)és una de les aus més grans del món, venerada pels pobles originaris de Sud-Amèrica, que la consideren l’esperit dels Andes i un nexe sagrat entre els homes i Déu.

Que els inques feien ofrenes humanes a la Pachamama i encara es conserven mòmies de nens als cims més alts de la cordillera andina.

Que el salar d’Uyuni és el més gran i màgic de tots de tots els salars de la Terra i que la nit que vam acampar damunt la crosta de més de 60cm de sal, ens va purificar tots els porus del cos i del pensament.

Que a l’illa d’Incahuasi només hi poden dormir els ciclistes.

Que les llames i alpaques escupen quan s’espanten.

Que les nostres filles van trobar a faltar la seva escola i ens imploraven per quedar-se a passar un matí a fer fitxes en qualsevol escola local.

Vam descobrir que la Maiana serà cantant d’òpera i l’Ares una ballarina amb tutú.

 

I mil coses més que serien massa llargues d’explicar

Si en voleu saber algunes més, podeu entrar al blog del viatge: www.petitsnomades.cat