NOTA: Aquest relat ha estat escrit parcialment per la Brenda de 7 anys, amb la seva manera d’explicar-ho.
Al mes de juny, la Brenda va demanar: “m’agradaria anar a Argentina a veure al meu pare i “la mare hem va dir que d’acord”. Li vam explicar que era molt lluny, que allà era hivern, i que estaria gairebé un dia per arribar. Però com li feia il·lusió, doncs prepararem el viatge.
Vam treure el bitllet d’avió, vam contractar una hostessa i després vam fer tota la paperassa que, la realitat no va ser tanta, simplement una autorització de recollida a Buenos Aires i la entrega a Barcelona.
Doncs a l’acabar l’escola, varem fer la maleta juntes i tota decidida vam marxar cap a l’aeroport: allà “feliz como una perdiz” hem va fer una abraçada i hem va dir: “tranquil·la mama estic preparada”.
Va marxar a les 20h i va arribar a d’estí a les 17h de la tarda ja que tenen 5 hores de diferència.
Allà, el seu pare l’estava esperant amb la seva germana de 2 anys que només es coneixien per skype. Va ser molt emocionant! Les dues germanes abraçades com si es coneguessin de sempre.
Els dies de fred i de neu a la zona de la Patagonia, d’on es el seu pare, la posaven força de mal humor ja que l’hivern a Andorra es fa llarg. Però a Esquel, que es un poble gran, els nens surten igual.
Va muntar a cavall al ranxo del seu iaio, va gaudir del fet d’estar amb la família i sobretot de la germana.
Durant 24 dies va estar a Esquel, on va fer noves amistats.
Diàriament parlàvem amb skype i m’explicaven les aventures diàries i, la veritat, gràcies a aquestes tecnològies es fa molt més fàcil no tenir a la teva princesa al teu costat.
Tota una experiència de viatjar sola, tot i estar controlada en tot moment.
Quan va tornar feliç, molt més madura, amb tant Internet, llegeix i escriu molt ràpid, i tot el que ha après a nivell cultural… es impressionant! Es molt més responsable.
Aquesta historia la explico perquè sempre havia dit que fins que no tingues 18 anys no viatjaria sola i la realitat es diferent, simplement quan estan preparats i si es prepara amb seguretat, surt genial.
Estic orgullosa de lo valenta i autònoma que es la Brenda. Això es el que, com a mare, m’ha donat força per deixar-la marxar.