Principat d’Andorra: estat independent de l’Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Aquesta és la definició del nostre bonic que trobem al famós Wikipedia.
I aquest any hem fet això, dividir les vacances entre Espanya i França, 7 i 7.
Som una família de 5 : pare, mare, fill de 20, filla de 9 i un gos. La qual cosa obliga a posar molta imaginació a l’hora de dissenyar les vacances.
Primer vam marxar a Penyiscola en la Costa del Azahar. És un destí molt recomanable per famílies amb nens ja que aquesta platja si per alguna cosa es caracteritza és perquè les seves aigües són molt netes, calentes i molt tranquil·les.
Castell de Penyíscola
En aquest indret recomanaria 4 coses : les platges de sorra fina, la visita al castell, el Jardin del Papagayo i un dia al parc natural de la Sierra d’Irta.
Els dos primers són un clàssic en les vacances a Penyiscola, però pocs són els turistes que passen una tarda en el Jardin del Papagayo. I realment és una llàstima. Aqui els nens i els grans poden gaudir en tota seguretat d’un contacte amb ocells exòtics i gaudir d’un hivernacle replet de papallones.
No menys espectacular és passar un dia complert en les meravelloses platges salvatges del Parc natural de la Sierra d’Irta. Aquesta costa es troba entre Penyiscola i Alcosseber. És un petit Oasis en una costa molt explotada turísticament. Molts són els que aquí s’hi delecten banyant-se en aigües cristal·lines, fent trekking o bici.
Parc Natural de la Sierra d’Irta
Set dies després vam passar de l’altre costat dels Pirineus i vam anar cap al departament francès de l’Hérault. Pel camí, els camps de gira-sols ens donaven la benvinguda.
Un cop instal·lats vam visitar les Écluses de Fonserannes a Béziers peça emblemàtica en el Canal du Midi.
Écluses de Béziers
De camí vam aprofitar per visitar la Catedral de Capestang i les vinyes dels voltants.
Ens va sorprendre la quantitat de turisme britànic que en aquesta racó de mon hi havia.
L’endemà vam marxar de bon mati cap a Millau i visitar el seu pont inaugurat per al 2004 pel Jacques Chirac. El més interessant d’aquest pont és que un dels pilars té una alçada de 334 m el més alt del mon. Llàstima que no feia massa bo. Tot i així va ser impressionant.
Per sort el temps es va aixecar i vam poder gaudir del Plateau du Larzar i del poble i caves de Roquefort amb sol!
És ben cert que el mon és ben petit! En el poble de la Couvertoire la meva filla de 9 anys es va trobar amb una companya de classe. Que contentes es van posar les dos!
Aquest poble està classificat com un dels més macos de França, i ben cert que ho és!
Y para muestra un boton!
Al dia següent la visita de ‘Les jardins de Saint Adriens’ ens va impressionar. Aquests Jardins han estat realitzats en una antiga mina a cel obert la qual va deixar de ser explotada al 1870. Al 1988 un enamorat dels jardins va construir a sobre d’aquelles runes el seu somni.
Jardins de Saint Adrien
No podíem marxar d’aquesta regió tant lligada al cultiu de la vinya i del vi sense visitar unes caves. En vam visitar unes en la regió de Corbières, però no una cava com les altres no. Ens van rebre amb un espectacle de llums i musica espectacular i van fer un repàs històric des de l’arribada del vi a la regió amb el romans fins als nostres dies.
L’últim dia vam visitar el meravellós poble de Saint Guillem le desert, petit poble medieval i els seus carrerons passant pel Pont du Diable (PatrimoniMundial de la Humanitat), el qual dona una vista espectacular sobre l’Herault.
Realment no cal anar massa lluny per gaudir d’unes meravelloses vacances.
Tres cents kilòmetres amunt tres cents kilòmetres avall són suficients!
