El juliol és el mes tristot de les vacances: els pares treballem i els nens, Arnau i Gal·la, van a casals durant tota setmana.
Aquest any ens hem organitzat per fer sortides cada cap de setmana. Sempre els 4, no gaire lluny i que ens surtin bé de preu. El primer cap de setmana de juliol vam anar a Vic. I vam tenir la gran sort de què era FESTA MAJOR!
Dissabte al matí el vam tenir ple!
Balls de caps de Llúpia, bou, mulassa, caps grossos i gegants que anaven desfilant pels carrers estrets del centre al ritme de la música de festa major. L’Arnau seguia el ritme i la Gal·la no les tenia totes amb tants “ninots” com ella els hi diu fins que eli fan començar a donar caramels.
S’acaba la comitiva a la plaça de la Catedral a on tots els gegants i capgrossos fan un vers i l’entrega de l’espigol.
La veritat és que és molt bonic doncs a mida que un es va acostant a la Catedral, l’aire s’omple d’aquesta bonica olor a muntanya que l’espigol de terra no para de desprendre cada cop que la gent el va trepitjant. Després missa però nosaltres amb petits vam optar per recuperar forces anant a dinar.
Ho vam fer al McDonalds de Vic: que m’atreveixo a dir és el millor dels que he estat mai! Net, amb un servei impecable, molt millor que molts restaurants. Els nens juguen a l’àrea de joc i el meu marit i jo gaudim d’un tallat que el personal del McDonalds ens ofereix de forma gratuïta. Ens emportem globus de record i passem la tarda voltant pels carrers de Vic.
Gaudint de la decoració amb guirnaldes fetes a mà (de patch work, pintades, de gantxet, …) i acabem la tarda jugant a un parc a on hi ha un vaixell i un umbracle on tots quatre ens empaitem una bona estona.
Diumenge matí tornem a la plaça a recollir un dolç record: el pa de pessic de Vic que venen en unes caixetes monísimes a una pastisseria de la plaça tot i que estic segura que ho venen a altres llocs de la ciutat. És un pa de pessic com els d’abans. Suau, esponjós, i ideal per a esmorzar sucadet a la llet.
Veiem la trobada castellera i marxem carregats d’energia positiva a fer l’última excursió del cap de setmana.
Tanta ciutat ens demana natura i marxem a veure les “pedres encantades de Nostra Senyora de la Salut”. Un recorregut fàcil i màgic que ens fa descobrir bolets gegants, pedres immenses i contactar amb animalets del bosc .
I ja es fa fosc. Tornem a casa bruts, afamats i rebentats però molt i molt contents d’aquest cap de setmana que no oblidarem amb molt de temps!
