També en / También en / Aussi en: Spanish
Ja fa temps que tinc ganes d’explicar-vos un dels viatges que vam fer abans de néixer les nenes. Si, vam anar dos adults però espero trobar el moment per tornar amb elles ja que és un pais amb una natura tan impresionant que qualsevol nen gaudiria com un boig descobrint-la.
Despres d’un any treballant molt intensament a Alemanya, ens vam plantejar marxar de viatge durant un mes. El destí triat va ser Australia i Nova Zelanda. Dos paísos meravellosos, que si teniu l’ocasió, recomano visitar-los almenys una vegada a la vida.
Però per ara em centraré en el circuit que vam fer per Nova Zelanda. Si us dic que vaig tornar enamorada d’aquest pais, dels seus paisatges, de la seva cultura, de les seves excursions,… no us estic enganyant.
Vam arribar el 3 de gener, estiu allà, i vam recòrrer les dues illes de Nord a Sud durant 15 dies. I que curts s’hem van fer!
Només aterrar a Auckland, després de més de 24 hores volan, va ser com una desconexió total. Estàvem a l’altra punta del mon preparats per descobrir tot el que ens oferia aquest pais.
En aquesta ciutat només vam fer una nit així que vam tenir temps de visitar la bahia i pujar a la torre d’Auckland: la Sky Tower que te una alçada de 328 metres.
La primera parada va ser a les Waitomo Caves. Voliem endinsar-nos en les coves subterranees, conegudes perque s’hi troben uns cucs lluminosos enganxats al sostre, es tracta de la cova de Aranui. La visita consisteix en un passeig en barca dins de la cova fins arribar on està tot fosc i on es veu tot el sostre il·luminat amb punts de colors, son els cucs; tot i que semblen cuques de llum que estan quietes en les parets rocoses.
Molt aprop trobeu el poble de Rotorua. És un lloc ideal per familiaritzar-se amb la cultura maorí. Podeu visitar unes reproduccions de cases tradicionals, temples maoris i també un museu on s’explica l’història d’aquesta etnia a Whakarewarena. És per aquesta mateixa zona on trobem les magnífiques formacions geotermals de Nova Zelanda. No us estranyeu si al baixar del cotxe fa olor d'”ou podrit”! Es degut als géisers i llacs de sofre que veureu. Son magnífics!
No us perdeu la visita al parc geotermal Wai-O-Tapu que es troba molt aprop de Rotorua. És fantàstic! Géisers, llacs de mil colors, bombolles sortint de l’aigua com si fòs un jacuzzi.
Vam marxar amb moltíssimes ganes cap a l’illa del Sud, la més salvatge. Així que vam arribar fins a la ciutat de Wellington on vam pujar al Ferry que ens portaria fins a Picton en unes 2 hores.
Vam tenir una travesia molt tranquila i el temps ens va permetre veure els primers fiordos de l’illa amb els seus pobles.
Ens vam apropar fins a Cape Foulwind on hem vaig quedar meravellada de tanta bellesa. El Mar de Tasmania tot revoltat en una platja verge, on banyar-se ni se’ns passaria pel cap. S’accedeix caminant fins al cap. Després de deixar el cotxe en un aparcament, s’ha de caminar aproximadament entre 15 minuts i una hora segons el trajecte triat. El camí esta totalment adaptat per als nens i els carros. Un cop allà podreu contemplar la preciositat de la costa, el far i fins i tot una colonia de llops marins.
Pocs kilómetres més cap al Sud, seguim visitant formacions naturals molt maques a Punakaiki, es tracta de les Pancake Rocks. També es veuen forats formats per l’erosió del mar dins de les roques, fantàstic el soroll de les onades entrant dins de les coves foradades. És un lloc molt turístic així que el camí que hi ha, per poder-ho veure, esta preparat per a qualsevol edad i també cadira de rodes.
Una de les coses que volia anar a veure era el Glaciar Franz Josef* així que ens vam quedar a dormir en un motel del poble i vam contractar una excursió fins al glaciar per al dia següent. Quina emoció caminar per damunt de tant gel!
Vam començar la ruta amb l’autobús que portava fins al principi del camí. Des d’allà vam seguir als guies que ens van fer pujar uns quants metres per damunt d’aquests immensos blocs de gel, vam passar per esquerdes i per forats.
L’excursió pot durar uns 30 minuts fins al principi del glaciar o una hora i mitja per pujar uns quants metres. Molt important: sempre anar amb el guia que ens indica per on es pot passar i on és perillòs.
També vam visitar els fiordos més coneguts de Nova Zelanda, els Milfrod Sounds. Hi havia boira i els vaixells havien cancel·lat totes les excursions però tot i així els vam poder contemplar des de terra en un moment on la boira es va obrir durant 10 minuts.
Un dels pobles que més em va agradar és Queenstown. Esta situat a la vora del llac Wakatipu que fa que es tinguin unes vistes molt maques. Aquesta població és coneguda pels esports d’aventura que es poden precticar tan al llac com a les muntanyes i a l’hivern per les seves pistes d’esquí. Val la pena fer una paradeta en el camí per visitar-lo.
La nostra intenció era anar a avistar balenes a Kaikorua abans de marxar cap a Australia. Aquest poble es troba en la costa oposada, es a dir del costat de l’Oceà Pacífic. Però el fort vent que feia va retardar les embarcacions fins al punt d’haver anul·lat les sortides. Així que va quedar pendent per una propera vegada!
Però vam aprofitar per continuar descobrint que hi ha moltíssims llocs increíbles per veure a Nova Zelanda. Segons hi havia escrit en el cartell “Una de les millors vistes de Nova Zelanda?” era aquesta on es pot veure al fons la muntanya Fyffe.
I finalment vam arribar a Christchurch, una preciosa ciutat amb molta història i edificis antics de estil anglicà como era la seva Catedral. La foto va ser feta abans del terratrèmol del 2011 que va destruir practicament la totalitat d’aquest edifici emblemàtic.
Ens van quedar molts paisatges per veure i llocs per conèixer, així que ja veurem quan tornem però aquesta vegada amb les nenes!
Informació pràctica:
Pel transport vam llogar un cotxe i per l’allotjament anàvem trobant motels en totes les parades sense la necessitat d’haver de reservar per antelació. Molta gent opta per conèixer Nova Zelanda en furgoneta o auto-caravana i és una molt bona opció. Això sí, si voleu llogar-ne una, us recomano fer-ho molt a l’avança perquè estan molt sol·licitades.
Hi ha molt poques autopistes a Nova Zelanda i totes se centren aprop de les grans ciutats. La resta son carreteres de doble sentit, algunes bastant estretes i d’altres molt sinuoses. Així que la durada del trajecte variara segons el tipus de carretera més que dels kilòmetres que hi ha entre els dos punts. Les condicions per circular depenen molt de la meteorologia així que podria ser que en algun moment us quedessiu parats si trobeu esllavissades degut a la pluja.
Recordeu també que es condueix del costat esquerre.
*Glaciar Franz Joseph: He de dir-vos que aquestes fotos son de fa uns quants anys i que actualment, fa un any exactament, vaig veure una foto similar d’unes persones que van estar allà i el glaciar ha retrocedit d’una manera increible. La llengua, en l’última foto que vaig veure, s’acabava just en la parta alta de la muntanya (de la foto que he publicat). Quants metres més hauran de retrocedir els glaciars per donar-nos compte de com està canviant tot?
